Mercè Riba, artista invitada

La escultora Mercè Riba, Menció d’honor a la III Bienal, és artista convidada a la IV Bienal internacional Mulheres D’Artes que se celebra a la ciutat turística d’Espinho, a 15 km. d’Oporto, Portugal La inauguració, amb presencia de les autoritats locals i d’un nombrosíssim públic, va tenir lloc el passat 25 d’abril, commemoració de la revolució dels clavells i festa nacional portuguesa. L’exposició restarà oberta fins al 24 de juny de 2017 en les sales del Museu Municipal d’Espinho, una magnífica i moderna construcció que reinterpreta l’antiga fàbrica de salaons Branda, Gomez que, en el seu màxim esplendor va ser la més gran d’Europa. La mostra, amb dos artistes convidades, la pintora portuguesa Ana Pais Oliveira i l’escultora Mercè Riba, recull les obres seleccionades entre les presentades a la biennal d’Artentre les que hi ha la de l’empordanesa i comissaria de la recent exposició col·lectiva Tangències, presentada a l’Escorxador de Figueres, Pilar Farrés.

Entrevista con Carles Bros

Resum de la conversació artista a artista que vaig tenir en el meu taller de Llampaies amb el pintor i gestor cultural Carles Bros entorn a la meva obra, el meu treball i la meva manera d'entendre l'art. Aquest reportatge, inclòs en la sèrie ART A L’EMPORDÀ es una producció de EmpordàTv.

Espai Casa Empordà, Museu Empordà de Figueres

11 novembre 2016 - 16 febrer 2017

Tangències és un projecte artístic que posa en contacte peces arqueològiques empordaneses de diferents èpoques triades pel seu indubtable valor patrimonial, amb la reinterpretació que fan d'elles artistes actuals.

Ha rebut la Menció d'Honor a la 3a Biennal Internacional Mulheres d'Artes

L´escultora empordanesa Mercè Riba, autora entre altres del Sant Jordi i el Drac de la Plaça de Catalunya de Figueres ha estat guardonada amb una Menció d´Honor a la 3a Biennal Internacional Mulheres d'Artes que es celebra del 25 d´abril al 29 d´agost a Espinho (Portugal). La mostra dirigida exclusivament a artistes femenines ha comptat amb la participació de candidates oriündes de Portugal, Espanya, Congo, Moçambic, Moldàvia, Bèlgica, Gran Bretanya, Rússia, Veneçuela, Angola, Itàlia i Xile.

V Mostra d’ Art Contemporani dedicada al vent, al passeig del Mar, Port de la Selva, del 9 al 16 de juny. Esdeveniment en què artistes de diferents disciplines exposen al llarg del passeig marítim d’aquesta vila les seves propostes relacionades amb la tramuntana (fort vent del nord característic de la zona) i la seva influència en el medi natural, urbà o humà. L’obra amb la qual participo al Tramuntanart, Segons bufi el vent..., és un gallet, o sigui un element mòbil capaç d’orientar-se en la direcció del vent. Però en la meva proposta hi entren dos gallets, dues figures escultòriques independents que el vent fa girar cada una sobre el seu propi eix. Representen dues persones, concretament un home i una dona, que em serveixen com a metàfora sobre la variabilitat, fragilitat i futilitat de les relacions humanes que a

Segon bufi el vent...

es busquen, es refusen o simplement s’ignoren.

Inauguració de l’exposició col·lectiva «15è aniversari de la Nau Côclea», que estarà oberta fins al 4 de setembre. La proposta de la galeria és fer un mural sumant peces de format 20 cm x 20 cm dels artistes que han exposat els seus treballs en aquest espai des de que Côclea va obrir les portes a Camallera, el 1996, fins a l’actualitat. L’any 2005 vaig presentar a Còclea una sèrie d’obres fetes paral·lelament amb tinta sobre paper i amb terracota i ferro, amb què profunditzava en les possibilitats simbòliques de les mans i el seu gest com a llenguatge versàtil d’expressió emocional. En aquesta ocasió, participo amb una obra de terracota i fusta policromada, Pas de zebra, en què el protagonista és un peu que avança enfront de la dicotomia risc- seguretat.

Plaça Catalunya, Figueres

En aquest grup escultòric faig una interpretació simbòlica i arquetípica de les figures de Sant Jordi i el Drac: la de la lluita entre dues forces antagòniques i indissociables que, en el seu confrontament i en la recerca per trobar un equilibri, són el motor que fa avançar la humanitat.

Saint Génis des Fontaines

He sigut invitada novament a participar en el 13 ème Symposium Catalan de Sculpture de Saint Génis des Fontaines, un petit poble del sud de França. En aquesta ocasió he seleccionat per participar-hi, cinc terracotes que estiguessin en consonància amb la pau i el recolliment que respira el claustre romànic en el que romandran exhibides. Tres de elles pertanyen a la sèrie Acolliment i tracten del sofriment i de la fragilitat humana i de la seva necessitat de ser acollit por el altre. Les altres terracotes pertanyen a un treball més extens que vaig fer sobre les Metamorfosi d’Ovidi. Una parla del dolor i la ira de Apol·lo davant la mort de Jacint i l’altre de la lluita del Minotaure per trencar les seves presons.

Galeria Tuset. Barcelona

A la Galeria Tuset el pintor Daniel Torrent i jo mateixa exposem el resultat de la proposta compartida per tots dos d’actualitzar amb la nostra interpretació artística el missatge implícit en la mitologia clàssica. L’elecció dels temes i on ha posat l’accent cada artista són dos aspectes que ofereixen una visió calidoscòpica del tema, en què a vegades pintura i escultura coincideixen i se superposen i d’altres es complementen, cosa que ofereix diferents lectures del contingut simbòlic del mite.